Ecoembes: “En vint anys, hem reciclat envasos equivalents a 2.000 estadis com El Sadar plens a vessar” - Naturgy - Sala de premsa

Ecoembes: “En vint anys, hem reciclat envasos equivalents a 2.000 estadis com El Sadar plens a vessar”

  • Pamplona ha acollit avui un seminari sobre el paper de l’economia circular en la transició energètica, amb experts de l’àmbit institucional, universitari i empresarial, pocs dies després que el govern navarrès aprovés l’Agenda per al Desenvolupament de l’Economia Circular a Navarra amb horitzó 2030.


En vint anys, l’empresa Ecoembes va reciclar a Espanya 19,3 milions de tones d’envasos domèstics, “la qual cosa equival a 2.000 estadis com El Sadar plens a vessar”. Aquest exemple d’economia circular és una de les dades que ha ofert avui José Arrancudiaga, tècnic de Gestió de Residus a Navarra i el País Basc d’Ecoembes, en un seminari organitzat per la Fundació Naturgy a Pamplona. La jornada ha servit perquè experts de l’àmbit institucional, universitari i empresarial debatessin sobre el paper de l’economia circular en l’actual moment de transició energètica.

Arrancudiaga ha explicat que “el reciclatge és un exemple perfecte d’economia circular, un hàbit que els navarresos tenen molt arrelat.” “Amb el reciclatge donem una segona vida als residus, i evitem la utilització de noves matèries primeres”, ha explicat el tècnic d’Ecoembes, una empresa que fa vint anys que promou l’economia circular a través de la minimització de l’impacte ambiental dels envasos i residus. “Espanya genera aproximadament 23 milions de tones de residus municipals i només se’n recicla el 30%”, ha explicat.

Maria Eugenia Coronado, directora general de la Fundació Naturgy, ha explicat que hem de parlar d’economia circular perquè “és, sens dubte, una de les protagonistes en la transició energètica que estem vivint. Entre tots, hem d’impulsar una economia més sostenible, amb menys consum d’energia i una millor utilització dels recursos disponibles, per això l’economia circular ha de ser present en tota la cadena de valor”. “Per al sector de l’energia, el desenvolupament de l’economia circular constitueix un dels seus principals vectors de transformació i de futur”, ha asseverat Coronado, que ha advocat per deixar enrere un model econòmic lineal, on es perd una gran quantitat de matèria, de recursos i d’energia.

L’economia circular en el futur de Navarra

El vicepresident i conseller de Desenvolupament Econòmic del Govern de Navarra, Manu Ayerdi, que ha participat en l’obertura de la jornada, ha explicat que “des del Govern, ens proposem de liderar la transició energètica, la lluita contra el canvi climàtic i la sostenibilitat des de la política ambiental, integrant l’economia circular a les diferents polítiques sectorials”. Ayerdi ha incidit “en la importància que té la sostenibilitat per a l’executiu foral, especialment per al Departament de Desenvolupament Econòmic, ja que no entenem aquest desenvolupament sense que sigui respectuós amb el medi ambient. Estem completament convençuts que la viabilitat i la competitivitat econòmiques han d’anar unides a la cura equilibrada del nostre entorn”, ha afirmat.

Per la seva part, la directora general de Medi Ambient i Ordenació del Territori de Navarra, Eva García Balaguer, ha explicat la recentment aprovada Agenda per al Desenvolupament de l’Economia Circular a Navarra amb horitzó 2030 (ECNA 2030), amb la qual el govern navarrès vol orientar i donar suport a les polítiques sectorials en la transició cap a un nou model. García Balaguer ha recordat que un dels objectius principals és la reducció en un 45% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle respecte al 2005 i que la quota d’energies renovables en el consum final brut d’energia sigui del 50%.

El degà del Col·legi d’Enginyers Industrials de Navarra, Miguel Iriberri, ha destacat també el paper de l’economia circular com a motor de la transició energètica, basada en principis com “l’ecoconcepció, l’ecologia industrial i territorial, l’economia de la funcionalitat o la reutilització”.

Vers un model d’ecociutats

En la jornada també ha participat un expert en ecociutats, Joan Rieradevall, investigador de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB). Rieradevall ha explicat que el 50% de la població mundial viu a les ciutats, i és als entorns urbans on es consumeix el 75% de l’energia i es generen el 80% dels gasos amb efecte d’hivernacle.

En aquest context, ha repassat l’evolució del metabolisme urbà de les ciutats des de la perspectiva de l’economia circular. “Entre les estratègies de millora ambiental dels sistemes urbans que tractem, hi ha l’autosuficiència, la millora dels fluxos de recursos, les ciutats per a les persones i la millora dels espais urbans”, ha explicat. Rieradevall ha posat diversos exemples de projectes d’ecodisseny urbà: l’ecoeficiència per a xarxes al subsol urbà de proveïment o clavegueram, l’anàlisi ambiental de paviments, la simbiosi d’agricultura urbana amb edificis i la reducció de gasos amb efecte d’hivernacle en la gestió de residus.

El paper de les energies renovables l’ha desenvolupat Pablo Ayesa, director general del Centre Nacional d’Energies Renovables (CENER). Per a Ayesa, les renovables tindran un espai central juntament amb altres tecnologies, i ha remarcat que “la transició energètica requereix canvis més significatius que els que els ciutadans hem vist fins ara. A més de l’energia eòlica i la fotovoltaica, apareixeran els propers vint anys canvis significatius associats amb el transport, la configuració de les ciutats, els processos en la indústria, el reciclatge i fins i tot la gestió agrícola i de sòl no urbà.” “Europa disposa d’una estratègia a llarg termini per complir els acords de París el 2050 i Espanya particularment ha apuntat a importants objectius com un sistema elèctric 100% renovable”, ha afirmat.

Casos pràctics dels sectors d’alimentació i construcció

Andrea Urzaiz Huguet, responsable de Màrqueting i Desenvolupament de Negoci a Aceites Artajo, ha explicat que “a la nostra empresa tenim sondes de disponibilitat d’aigua i control mitjançant satèl·lit; triturem les restes de poda per incorporar-les al terreny, controlem les plagues mitjançant la caça amb parany i bandes florals”. A més de fer una gestió eficient de l’aigua, que és el principal residu en l’extracció d’oli, també ha explicat que la biomassa, concretament el pinyol de l’oliva, és “el principal recurs energètic dels dos edificis que tenim, tant de climatització com d’aigua calenta”.

D’altra banda, Miguel Ángel Paris, responsable del Departament de Sostenibilitat de l’empresa de construcció ROCKWOOL, ha explicat que aquest sector “produeix aproximadament un terç de tots els residus globals, la major part dels quals acaba a l’abocador”. Per això, ROCKWOOL disposa de producció de llana de roca, amb la qual és possible utilitzar part d’aquests materials. “Aproximadament un terç de les primeres matèries utilitzades en la nostra producció són residus reconvertits d’altres indústries, i s’hi afegeix la reintroducció en el procés de molts dels residus generats durant la fabricació de materials, així com un ús òptim de l’aigua”, ha afirmat.

Fundació Naturgy i la seva vocació de sensibilització ambiental

Aquest seminari forma part de les activitats de formació que la Fundació Naturgy fa a diferents ciutats espanyoles sobre temàtiques relacionades amb l’energia i el medi ambient. El seu objectiu fonamental és promoure l’ús racional dels recursos energètics i fomentar un desenvolupament sostenible.

La Fundació Naturgy, fundada el 1992 per la companyia energètica, també desenvolupa programes d’acció social, tant en l’àmbit nacional com en l'internacional, incidint especialment en actuacions destinades a pal·liar la vulnerabilitat energètica.

Ámbito y tema: Espanya  , Fundació Naturgy
 
Pamplona, 9 d’abril de 2019
Foto Seminario Fundación Naturgy en Pamplona sobre la Economía Circular

 

rgpdactive true

IDSFACTURA - NATURGYFACTURA

IDSPAGE - 1477674780446

argssite - CORP