Fundació Naturgy ha presentat avui l’estudi “Energies renovables: desenvolupament i integració social i territorial”, elaborat pel Institut Cerdà, que analitza els reptes i oportunitats de la implementació d’infraestructures renovables a Espanya des d’una perspectiva social, territorial i de política pública. El document analitza el context climàtic i energètic actual, el procés d’implantació de projectes renovables i la seva relació amb el territori, identificant beneficis, barreres i bones pràctiques. A més a més, posa el focus en la importància d’integrar els projectes en el territori i en les comunitats locals com a condició imprescindible per a avançar cap a una transició energètica eficaç, justa i sostenible.
La transició energètica s’ha consolidat com una prioritat ineludible per a fer front a l’emergència climàtica i avançar cap a un model energètic més sostenible, segur i competitiu. En aquest context, el desplegament d’energies renovables –amb especial protagonisme de la solar fotovoltaica, l’eòlica i els gasos renovables com el biometà– és clau per a reduir les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle, reforçar la seguretat del subministrament i complir amb els compromisos climàtics assumits per Espanya i la Unió Europea.
L’informe destaca que Espanya compta amb un dels majors potencials en energies renovables d’Europa, gràcies a les seves condicions naturals i a la seva capacitat industrial i tecnològica. En 2024, les renovables van superar per segon any consecutiu a les fonts no renovables en la generació elèctrica, i els objectius del Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima marquen un full de ruta ambiciós cap a 2030 i 2050. No obstant això, aconseguir aquestes metes exigeix la implementació massiva d’infraestructures energètiques, acompanyat de xarxes, sistemes d’emmagatzematge i solucions que assegurin l’estabilitat del sistema.
Aquest desplegament, subratlla el document, té un impacte directe sobre el territori i les comunitats locals, especialment en l’àmbit rural, on es concentren la majoria de les instal·lacions. Si bé les energies renovables generen importants beneficis econòmics, socials i ambientals –com la creació d’ocupació, l’impuls al desenvolupament local i la millora de l’autonomia energètica–, també plantegen reptes lligats a l’ús del sòl, la protecció del paisatge, la biodiversitat i la convivència amb les activitats tradicionals.
Per això, l’acceptació social i la integració territorial es converteixen en factors determinants per a l’èxit dels projectes. L’informe posa l’accent en la responsabilitat compartida de mantenir un procés continu basat en el diàleg primerenc, la transparència, l’escolta activa i la generació de beneficis tangibles per a l’entorn. La falta d’una gestió adequada del component social pot derivar en conflictes, retards administratius i judicialització de projectes estratègics per a la transició energètica.
Finalment, l’estudi proposa un conjunt de bones pràctiques i recomanacions dirigides a tots els actors, com a empreses, administracions públiques, teixit social i agents tècnics i econòmics. Totes elles coincideixen en un missatge clau: només des de la corresponsabilitat, la planificació rigorosa i la col·laboració entre tots els actors serà possible convertir la implementació de les energies renovables en una oportunitat real de desenvolupament territorial, cohesió social i lluita efectiva contra el canvi climàtic.
Durant la presentació de l’estudi, Marta Bellera, directora de l’Àrea de Gestió de Riscos del Institut Cerdà, ha explicat que la implementació accelerada de renovables “està transformant profundament el territori i les dinàmiques socioeconòmiques locals”. Segons Bellera, “la clau no és sols on s’implanten els projectes, sinó com es planifiquen, com es comuniquen i com es distribueixen els seus beneficis”. L’informe subratlla que Espanya compta amb un extraordinari potencial renovable, però adverteix que la complexitat administrativa, la judicialització de projectes i la falta d’acceptació social poden alentir el ritme necessari per a complir els objectius climàtics.
El col·loqui posterior, moderat per Lluís Inglada, director de l’Àrea de Gestió i Innovació del Territori del Institut Cerdà, ha reunit representants de l’administració pública, l’àmbit empresarial, l’anàlisi territorial i el govern local.
Silvia Sanjoaquín, directora de Transformació, Tecnologia i MMAA, Generació Renovable de Naturgy, ha assenyalat que “la transició energètica només serà possible si combinem descarbonització, seguretat de subministrament i competitivitat, i això exigeix un diàleg permanent entre tots els actors. A Naturgy creiem que la integració territorial comença per dissenyar i operar projectes des del punt de vista tècnic i social, generant valor compartit amb el territori. El repte és enorme, ja que hem de passar de mig terawatt hora de biometà avui a 20 en 2030, i això implica desenvolupar moltíssimes instal·lacions en molt poc temps, per la qual cosa serà clau avançar conjuntament i fer més eficients els processos”.
Per part seva, Jaume Margarit, cap de Planificació Energètica del Institut Català d’Energia (ICAEN), ha recordat que el repte de la transició energètica a Catalunya és enorme i només serà possible si “aconseguim que encaixi en el territori i compti amb acceptació local. El PLATER (Pla territorial sectorial per a la generació elèctrica eòlica i fotovoltaica, les seves línies d’evacuació i els seus elements d’emmagatzematge) neix precisament per a ordenar aquest procés, repartir de forma equilibrada l’esforç entre tots els municipis i els agents implicats i oferir seguretat tant als ens locals com als promotors, integrant criteris ambientals, urbanístics, agrícoles i socials perquè aquesta transformació es faci pensant també en els beneficis per al territori”.
Des de la perspectiva local, Víctor Torrents, de l’Associació Catalana de Municipis (ACM) ha afirmat que “els ajuntaments compartim al 100% la necessitat d’avançar en la transició energètica, però les oportunitats són locals i han d’abordar-se respectant sempre l’autonomia municipal. El nostre paper també és facilitar aquest procés, ajudant a impulsar projectes d’eficiència energètica, mobilitat elèctrica o renovables amb condicions avantatjoses, si bé encara queda camí per recórrer perquè aquestes implantacions generin una riquesa tangible i duradora en el territori”.
L’obertura de la jornada ha estat a càrrec de María Eugenia Coronado, directora general de Fundació Naturgy, qui ha destacat que la transició energètica suposa un repte col·lectiu a gran escala que no pot afrontar-se únicament des d’un enfocament tècnic o normatiu. En aquest sentit, Coronat ha destacat la importància d’incorporar les energies renovables de forma equilibrada en el territori, tenir en compte la veu de les comunitats locals i promoure la implicació de totes les parts per a assegurar l’èxit dels projectes i enfortir la confiança social en aquest procés.
Fundació Naturgy
Fundació Naturgy té, entre les seves línies d’actuació, la de transferir coneixements especialitzats sobre les noves tecnologies energètiques i les claus de la transició cap a un sistema d’energia més sostenible, així com divulgar valors de preservació del medi ambient i el consum responsable d’energia. Creada l’any 1992 per la companyia energètica, també desenvolupa programes d’acció social, incidint especialment en actuacions destinades a pal·liar la vulnerabilitat energètica, així com un programa educatiu referent en matèria d’energia, i formació professionalizadora per a la millora de l’ocupabilitat en el sector i contribuir a la promoció de l’ocupació verda.
Aquest estudi s’emmarca en el compromís de Fundació Naturgy amb la recerca i divulgació de solucions sostenibles enfront dels reptes energètics i mediambientals. L’entitat impulsa projectes que promouen la resiliència i la transició cap a models més sostenibles, col·laborant amb experts i universitats per a aportar coneixement rigorós i útil a la societat.