Meirama
La central tèrmica de Meirama estava situada a la parròquia d’Encrobas, a la província de la Corunya
La central tèrmica de Meirama estava construïda a prop d’un jaciment de lignit, amb l’objectiu d’aprofitar aquest combustible, però l’esgotament de les reserves de la mina va fer que fos substituït per hulla el 2008. Posteriorment, Naturgy ha transformat l’antiga mina en un llac artificial, el llac Meirama, una de les actuacions de rehabilitació mediambiental més importants que s’han fet a Espanya. El projecte, que va comportar una inversió de 60 milions d’euros, recupera l’espai afectat per l’activitat minera de manera sostenible i consisteix en la creació d’un gran llac, de 2,2 km de longitud i un quilòmetre d’amplada (171 hectàrees) a l’antic forat de la mina, i en la reforestació dels terrenys i dels dipòsits d’estèrils de la mina. Ha originat un gran espai protegit de biodiversitat que significarà un impuls al desenvolupament econòmic, turístic i ambiental de la zona, pel valor natural de l’espai creat.
Dades d’interès
Any en què va començar l’operació comercial
2 embassaments, 1 abocador de cendres i escòries
Data en què va començar el desmantellament
Termini estimat d’acabament del desmantellament
Grau de realització del desmantellament
- Disponibilitat de punt d’evacuació elèctrica
- Disponibilitat de subministrament elèctric
- Sòl industrial a tota la parcel·la
- Bones comunicacions per carretera
- Bones comunicacions per ferrocarril, amb instal·lació de descàrrega pròpia
- Proximitat de la xarxa de gas: el gasoducte de Reganosa és a la mateixa parcel·la. Gasoducte d’Enagás a pocs quilòmetres
- Proximitat al port de la Corunya (25 km)
- Proximitat a altres instal·lacions industrials importants (Sogama, Repsol…)
- Parcel·la dividida en dues parts per una carretera i amb zones a diferents nivells
En la definició dels treballs de desmantellament s’han considerat prioritàries les mesures mediambientals i els procediments de seguretat per dur-lo a terme de manera adequada i sense afectacions a tercers ni a l’entorn.
Els edificis i les instal·lacions de les centrals presenten diferents tipus i combinacions d’elements estructurals, per això en la metodologia de desmuntatge i demolició s’està fent servir una combinació de procediments, tant manuals com mecànics i en alguns casos combinats, amb la utilització d’explosius mitjançant l’execució de voladures controlades.
Quin és el procés?
- Neteja d’equips i d'instal·lacions
- Buidatge i neteja de tancs i línies
- Treballs manuals de buidatge i desmuntatge d’estris segregant-los per tipologies
- Duem a terme actuacions concretes per reduir les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle i compensar la nostra petjada de carboni.
- Retirada d’aïllaments tèrmics
- Retirada de materials perillosos
- Demolició combinada:
- Demolició mitjançant maquinària:
Per empenta o tracció o mitjançant retroexcavadores equipades amb cisalles que enderroquen l’estructura des de la part superior cap a la part inferior.
- Mitjançant martells hidràulics muntats sobre equips mòbils.
Per voladura controlada que provoca el col·lapse d’una estructura o edificació mitjançant l’ús d’explosius.
- Segregació dels materials enderrocats per tipologies, intentant revalorar-ne o reciclar-ne el màxim.
- Trasllat dels residus a les diferents àrees de provisió dins de la central.
- Gestió posterior segons la tipologia dels materials: inerts, no perillosos i perillosos.
- Condicionament de la parcel·la amb un acabat d'acord amb un emplaçament industrial.
Picat de ressalts i sabates per sobre de cota.
- Rebliment de buits amb material adequat.
- Anivellament de la zona.
Fins ara s’han fet els treballs de desmantellament següents:
- S’ha completat el desballestament de tots els equips de les instal·lacions de generació i els precipitadors electroestàtics.
- S’ha completat el desballestament dels equips (apiladora, recollidors i cintes) i la demolició de la coberta del parc de carbó.
- S’han completat correctament les voladures de la torre de refrigeració i la xemeneia. Prèviament, s’havia retirat el farciment de la torre de refrigeració i el conducte de refractari intern de la xemeneia.
- Està en curs la demolició de l’edifici de nau de turbines, cintes i naus de tremuges de carbó.
- S’ha fet la voladura de la caldera i de la torre d’ascensor.
Per a aquestes tasques es disposa d’unes 90 persones en obra, de les quals són de contractació local les següents:
- 9 persones provenen de la llista de l’Institut de Transició Justa (7 són residents a Cerceda, Ordes o Carral).
- 17 persones residents a Cerceda, Ordes o Carral.
- 45 persones residents en altres ajuntaments de la província.
- Participació puntual d’empreses locals.
Projectes alternatius
Dos projectes de generació eòlica, amb un total de 117 MW, que s’espera que generin 467 llocs de treball directes i 373 llocs de treball indirectes. Per a la fase d’explotació s’estimen 14 ocupacions directes i 10 ocupacions indirectes:
- Meirama (44,5 MW)
- As Encrobas (20 MW)
Desenvolupament d’un hub de producció d’hidrogen amb un electrolitzador de 30 MW, en la fase 1, 50 MW en la fase 2, i fins a 200 MW en la fase 3, als terrenys de la central tèrmica per subministrar a indústries locals perquè l’utilitzin com a primera matèria en substitució de l’hidrogen gris, i per a usos tèrmics reemplaçant combustibles fòssils, per emprar-lo com a combustible en mobilitat i per injectar-lo a la xarxa de gas natural. L’ocupació prevista d’aquest projecte en la fase 1 és de 224 llocs de treball directes i 372 d’indirectes durant la fase de construcció, i de 14 llocs de treball directes i 24 d’indirectes durant la fase d’operació i manteniment. El projecte va ser declarat Iniciativa Empresarial Prioritària (IEP) el desembre del 2022 i va obtenir una ajuda de 15 milions d’euros per a la primera fase de 30 MW en la convocatòria Cadena de Valor de l’IDAE dins del PERTE ERHA.
Projecte de biometà que preveu el desenvolupament d’una planta de digestió anaeròbia que tractaria residus ramaders, a més d’altres com la fracció orgànica de residus sòlids urbans. Aquest procés genera dos productes: d’una banda, el biogàs, que es portarà a una planta d’upgrading per a l’obtenció de biometà i la seva posterior injecció a la xarxa; i, d’altra banda, l’obtenció d’un fertilitzant (líquid i sòlid) a partir del digerit de sortida. D’aquest darrer, una part podria ser retornada als ramaders per al seu ús i l’altra part es podria comercialitzar. En total, es podrien gestionar al voltant de 630 mil tones de residus i arribar a produir 247 GWh/a de biometà, i evitar així més de 150.000 tones/a de CO2 emès a l’atmosfera. Aquest projecte generaria 164 llocs de treball nets indefinits i 160 d’addicionals de manera temporal per al procés de construcció i posada en marxa de la planta.
Projectes en estudi
A més a més, estan en estudi els projectes següents, que serien executats per tercers:
Cessió a Red Eléctrica d’una part de la subestació de 230 kV, corresponent a les antigues posicions de generació, per connectar a la xarxa de transport la nova generació renovable prevista a la zona.
També s’està considerant la transmissió de terreny per construir-hi una nova subestació associada a la nova generació renovable prevista a la zona, així com per implantar-hi els projectes d’hidrogen i biogàs.
Subscrit un acord per cedir a un tercer l’abocador de residus no perillosos (RNP) de la central. Aquest abocador estava previst per al dipòsit de les cendres i escòries de la central i només està ocupat aproximadament un 10% de la seva capacitat total. Amb la transmissió a un tercer (subjecte a autoritzacions administratives) com a alternativa al segellament i clausura de l’abocador, es disposaria de capacitat per dipositar-hi RNP (actualment a Galícia hi ha poca capacitat disponible i és previsible que a curt termini calgui habilitar nous abocadors) i es mantindria aquesta activitat a la zona, que pot implicar uns deu llocs de treball.
Naturgy ha obtingut la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) favorable per al parc eòlic Encrobas, pas previ a l’atorgament de la resolució d’autorització administrativa i de construcció que permetran, juntament amb l’obtenció de les llicències d’obra municipals, començar els treballs de construcció d’aquesta instal·lació.
Meirama serà la seu del futur hub gallec de producció d’hidrogen renovable. El projecte preveu instal·lar una planta d’electròlisi alimentada amb energia 100% renovable als terrenys de l’antiga central tèrmica de Meirama, al municipi de Cerceda (la Corunya).
El parc eòlic Meirama, ubicat als concellos de Cerceda, Carral i Ordes, és un dels projectes inclosos en el pla alternatiu que està desenvolupant Naturgy associat al tancament de la central tèrmica de Meirama, i que significarà noves inversions en generació renovable i producció de gasos renovables a la comarca i a Galícia els anys vinents.
- Política global de Medio ambiente