“Els efectes combinats de la contaminació de l’aire ambient exterior i del domèstic causen al voltant de 7 milions de morts prematures cada any, atès l’augment d’accidents cerebrovasculars, malalties cardíaques, malaltia pulmonar obstructiva crònica, càncer de pulmó i infeccions respiratòries agudes”. La coordinadora de Contaminació Atmosfèrica i Salut Urbana de l’OMS, Nathalie Roebbel, va alertar amb aquestes xifres sobre les conseqüències de la qualitat de l’aire a les ciutats, al marc un seminari organitzat per la Fundació Naturgy a Brussel·les.
Roebbel va recordar que el 91% de la població mundial respira aire contaminat i que més de 3.000 milions de persones cuinen amb fonts energètiques contaminants a casa seva. “Les ciutats del món estan creixent ràpidament, i per això les polítiques per millorar l’aire urbà han de fer front a aquesta major exposició de les persones que viuen en entorns urbans”, va asseverar Roebbel.
La representant de l’OMS va afirmar que és necessari un lideratge global, coordinació entre els diferents sectors socials i les organitzacions intergovernamentals, plans nacionals i locals i, sobretot, que la salut sigui al centre de les polítiques urbanes. Va fer una crida a les institucions públiques per invertir més en mesures de prevenció, que avui amb prou feines representen un 4% de la despesa en salut pública.
En aquest sentit, María Eugenia Coronado, directora general de la Fundació Naturgy, va afirmar que “no hi ha una solució única per provar de mitigar la contaminació a les ciutats, que prové principalment del trànsit rodat, per la qual cosa és imprescindible analitzar amb detall cada àrea urbana per aplicar les mesures òptimes que permetin assolir els resultats desitjats de reducció d’emissions contaminants”. Va destacar igualment la necessitat d’establir mesures adequades per a cada ciutat, tenint en compte la relació cost-benefici versus els resultats esperats, i considerant, entre d’altres, les característiques geogràfiques i climàtiques, els hàbits i les necessitats dels seus habitants i les alternatives tecnològiques i de combustible que permetin més sostenibilitat segons el seu ús.
Per la seva part, Daniel Calleja, director general de Medi Ambient de la Comissió Europea (CE), que va participar en l’obertura del seminari, va emfatitzar la millora de la qualitat de l’aire en zones urbanes a través d’accions a escala europea, nacional, regional, local i per part del sector privat. Calleja va assenyalar que, a la UE, la deficient qualitat de l’aire causa 400.000 morts prematures i suposa un cost de 24.000 milions d’euros cada any. També va recordar que la qualitat de l’aire és la segona preocupació dels ciutadans de la UE, només per darrere del canvi climàtic. Per això, la Comissió Europea ha iniciat un procés d’avaluació reguladora de la legislació mediambiental.
Els casos de Berlín, la Llombardia i Madrid
El cap de Gestió de la Qualitat de l’Aire al Departament de Medi Ambient, Transport i Protecció del Clima de Berlín, Martin Lutz, va presentar els resultats del programa “No diesel without a filter”, gràcies al qual els nivells de partícules de la capital alemanya s’han reduït considerablement. Tanmateix, va explicar que, malgrat els esforços realitzats, Berlín continua lluitant per complir la norma de qualitat de l’aire per al diòxid de nitrogen (NO2), igual que moltes altres grans ciutats d’Europa. També es va referir a l’incompliment de les normes de control d’emissions de la UE per als vehicles dièsel i la creixent pressió perquè s’actuï amb rapidesa arran de les sentències dels tribunals alemanys i els procediments d’infracció incoats per la CE contra Alemanya.
“Berlín compleix els valors límit de partícules, però ateses les creixents proves de l’efecte sobre la salut a nivells de contaminació encara més baixos, hi continua havent bones raons per adoptar noves mesures per aproximar-se als nivells de referència més protectors de l’OMS el 2030”, va afirmar Lutz.
Lutz va destacar algunes mesures clau del nou projecte de pla de qualitat de l’aire de Berlín, presentat fa poc menys de dues setmanes a consulta pública. A més de les d’emergència, com restriccions d’accés a vehicles dièsel que encara superen el valor límit de NO2, el pla intenta de nou aplicar mesures a escala de tota la ciutat, per reduir els valors de NO2 el 2020 i per modificar la mobilitat urbana, passant del vehicle privat a formes de transport més sanes i compatibles amb la ciutat.
Guido Lanzani, cap de la Unitat de Qualitat de l’Aire de l’Agència de Protecció del Medi Ambient de la Regió de la Llombardia, va explicar que les característiques orogràfiques i meteorològiques de la regió determinen unes condicions de dispersió molt deficients, i “malgrat una tendència significativa a la disminució de les emissions durant anys, sovint se supera el límit diari de partícules i el límit anual de NO2”.
“El trànsit rodat és la principal font d’emissió d’òxids de nitrogen a tota la vall del Po, mentre que la crema de fusta és responsable del 44% de l’emissió de partícules”, va explicar Lanzani. “Hem establert les bases per reduir aquesta font de contaminants, amb una classificació de les calefaccions, la prohibició progressiva de l’ús de les pitjors i requisits cada vegada més ambiciosos per a les noves instal·lacions”, va afirmar, i va posar èmfasi també en els programes d’“informació i sensibilització a la població posats en marxa”. Amb el pla de qualitat de l’aire implantat a la regió de la Llombardia, “el 2025 està previst que es respectin plenament les normes en matèria de partícules i NO2”.
Per la seva part, el subdirector d’Energia i Canvi Climàtic de l’Àrea de Medi Ambient i Mobilitat de l’Ajuntament de Madrid, Juan Azcarate, va explicar que el Pla de Madrid per a la qualitat de l’aire i el canvi climàtic (Pla A) té per objecte promoure vehicles més nets en sectors clau que tenen un impacte significatiu en les emissions derivades del trànsit rodat. “El transport és la principal font de contaminants atmosfèrics i d’emissions directes de gasos amb efecte d’hivernacle a la ciutat, i el Pla A inclou accions i instruments combinats envers una mobilitat de baixes emissions que permetin a Madrid assolir els objectius de qualitat de l’aire i clima,” va afirmar.
Azcárate va explicar que, “a més de les mesures centrades en la redistribució i la gestió de l’espai públic, com la Zona d’Emissions Baixes (ZEB) Central de Madrid, que inclou 480 ha, i l’obertura de més espai per a ciclistes i vianants, el desenvolupament de vehicles d’energies alternatives és una acció transversal”. En aquest sentit, va destacar la incorporació de nous vehicles a les flotes municipals, i va posar com a exemple que el 65% de la flota d’autobusos, 1.340, es mouen amb gas natural; que ja disposen d’una quarantena d’autobusos i minubusos elèctrics; i que aquest any 2019 està previst incorporar-hi 35 autobusos elèctrics més.
En el marc del Pla A, “tenim el compromís local per aconseguir una reducció del 50% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) procedents del trànsit rodat el 2030 respecte al 2012”, va afirmar Azcárate.
Fundació Naturgy i la seva vocació de sensibilització de la societat
Aquest seminari forma part de les activitats de formació que fa la Fundació Naturgy sobre temàtiques relacionades amb l’energia, la tecnologia i el medi ambient, a través de seminaris i publicacions especialitzades. L’objectiu és promoure un debat basat sempre en el coneixement d’experts en les diferents matèries, que contribueixi a un coneixement més alt per part de la ciutadania de les implicacions que té un ús eficient de l’energia, així com la seva importància en les nostres vides.
Amb aquest seminari a Brussel·les, la Fundació Naturgy inicia una nova etapa de jornades internacionals a Europa, després de 25 anys organitzant seminaris a Espanya i Llatinoamèrica.